L’home, davant de l’enigma, crea una mena de relació que pot ser còmica o tràgica, segons les circumstàncies. Un dels enigmes més corrents i que se solen citar més és, sens dubte, el matrimoni; n’hi ha d’altres que són tan importants, però que no són tan obiradors. En aquests dies estivals i barcelonins, que la calor apreta, la nostra ciutat s’omple d’una mena d’enigmes suggestius, de forma el·lipsoidal i de color verdosa; aquests enigmes són els melons.

Josep M. de Sagarra, «L’enigma» (La Publicitat, 3 de setembre de 1922), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001), pàg. 3