obac -aga

Definició

1  adj  Dit d’un indret ombrívol, on no arriba el sol.
2  m  Part més ombrívola, menys calorosa, més humida d’una muntanya o d’una vall (oposat a ‘solell’).

mirar la part obaga: fer el desentès, distreure’s intencionadament.

Etimologia

Del llatí opacus, ‘opac, fosc’.

Usos

  • Ja feia dies que mossèn Cinto estava greu, i tot Catalunya ho sabia. L’havien portat, amb l’excusa que es refés, però en realitat perquè hi morís, a Vil·la Joana, el casal dels Miralles de Sarrià, situat a l’altre vessant de Vallvidrera, en un indret obac i solitari que llavors era cobert d’una espessa pineda.

    Gaziel, «L’enterrament de mossèn Cinto (13 de juny de 1902)», Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 174

Tema de la setmana

El 10 de juny del 1902 va morir Jacint Verdaguer. El periodista Gaziel (Agustí Calvet), que després seria director de La Vanguardia, a les seves memòries fa una detallada i emotiva descripció de l’enterrament de mossèn Cinto, que va tenir lloc el dia 13.

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

deixatara cau d’orella