Definició
1 adj Dit d’un indret ombrívol, on no arriba el sol.
2 m Part més ombrívola, menys calorosa, més humida d’una muntanya o d’una vall (oposat a ‘solell’).
mirar la part obaga: fer el desentès, distreure’s intencionadament.
Etimologia
Del llatí opacus, ‘opac, fosc’.
Usos
Ja feia dies que mossèn Cinto estava greu, i tot Catalunya ho sabia. L’havien portat, amb l’excusa que es refés, però en realitat perquè hi morís, a Vil·la Joana, el casal dels Miralles de Sarrià, situat a l’altre vessant de Vallvidrera, en un indret obac i solitari que llavors era cobert d’una espessa pineda.
«L’enterrament de mossèn Cinto (13 de juny de 1902)», Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 174
Tema de la setmana
El 10 de juny del 1902 va morir Jacint Verdaguer. El periodista Gaziel (Agustí Calvet), que després seria director de La Vanguardia, a les seves memòries fa una detallada i emotiva descripció de l’enterrament de mossèn Cinto, que va tenir lloc el dia 13.