Un dibuix còmic en un diari té la mateixa consideració que una columna d’opinió. Els autors contreuen una responsabilitat personal amb el que hi expressen. En el cas dels acudits, és el seu punt de vista, en clau d’humor, sobre una determinada matèria o sobre uns fets d’actualitat, amb el qual podem estar d’acord o podem discrepar-ne. Des del moment que el diari ha concertat la seva col·laboració, evidencia una sintonia de la línia editorial de la publicació amb el ninotaire, però de cap manera significa que en subscrigui sistemàticament tots els continguts.

Santi Massaguer, «Els nostres ninotaires» (El Punt, 29 de setembre del 2002)

En aquest món de confraries hostils n’hi ha una que ensucra la tristor i la mediocritat. És el gremi dels dibuixants de premsa; ninotaires, en deien quan aquest país n’era avantguarda. Hi ha lectors que els menystenen. No saben què es fan.

Desclot, «Fer i Ferreres» (Avui, 23 de gener del 2003)