nebot -oda m i f

Definició

Fill o filla d’un germà o d’una germana.

Tinc quatre germans i deu nebots.

Com que no tenia fills, les nebodes van heretar la fortuna de l’oncle.

Un nebot valencià és el fill d’un cosí o d’una cosina.

Els nebots no tenen gaire bona premsa en el refranyer, segons que recull el Diccionari català valencià balear: «A qui Déu no dóna fills, el diable dóna nebots»; «Qui té nebots, té llops» (Maestr.); «Els nebots fan pegar bots» (Sueca); «Els nebots salten tots» (Alcoi): significa que els nebots solen donar molta molèstia i disgusts a llurs oncles; «Del germà, comença-te’n d’anar; del nebot, vés-te’n del tot» (Guissona); «Nebots per hereders, de bo no esperis res» (Sta. Col. de Q.).

Etimologia

Del llatí nepos, -ōtis, ‘nét; nebot’, que originà un llatí vulgar neptis, ídem, i un femení nepta, d’on un masculí analògic neptus, ‘nét’, que es distingí de nepos, ‘nebot’. És a dir, que nétnebot tenen el mateix origen etimològic. Vegeu també nepotisme.

Usos

  • Dos dies després, els diversos diaris de l’illa duien, en grans caràcters, la nota obituària del senyor Antoni Maria Despuig i Sanoguera, Cavaller del Sant Sepulcre, etc., etc., que havia retut l’ànima a Déu, a l’edat de setanta-set anys, confortat pels Sants Sagraments i la Benedicció Apostòlica. Un reguitzell de nebots comunicaven la dolorosa pèrdua i pregaven una oració i l’assistència al funeral, que seria a tal església, tal dia i a tal hora.

    Miquel Adrover, Els voltors (Argentona: Voliana, 2011), pàg. 266
  • Quan un tiet fadrí mor, al cap de poques setmanes del sepeli els nebots queden a la casa del difunt per buidar armaris, repartir-se quatre galindaines i buscar la documentació que cal per cancel·lar comptes i donar-lo de baixa ací i allà. Després arribarà el moment d’anar al notari i complir amb la protocol·lària cerimònia d’obrir el testament. Si el tiet fou una d’aquelles persones que va tenir una vida ordenada és molt possible que quede algun quarto per repartir entre els nebots; si, per contra, es va estimar més ser un baliga-balaga que va acumular deutes i hipoteques a la bona de Déu, és molt possible que els nebots se’n desentenguen.

    Violeta Tena, «L’onerosa herència del PP valencià» (El Temps, 3 de juny del 2014)

Tema de la setmana

Parents

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “nebot -oda”

  1. Òscar — Barcelona

    I que a ningú no li sorprengui que “nepotisme” tingui el mateix orígen etimològic. Aquesta accepció prové de quan a l’Edat Mitja a l’alta Esglèsia es repartien càrrecs entre els parents pròxims, la majoria nebots (nepotes) en sentit familiar molt ampliat.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

jovebesoncle