Travessem sovint terres estancades o maresmes herboses, que prenen el color cendrós del cel i de l’espessa boira; a voltes un es fa la il·lusió que el tren és un vaporet que navega a tota màquina riu avall o mar endins, o un montgolfier que, travessant els núvols, se’ns enduu a volar, per sobre terres i mars, a regions desconegudes. Mes tot seguit, caient dels mons de la fantasia, un es torna a veure arrossegat per la geganta locomotora a través d’alberedes i fresques pinedes que no s’acaben mai.

, Excursions i viatges (1887)

Es va aturar en sec a mitja Rambla fosca. Per què s’havia d’enamorar de totes les dones que se li travessaven a la vida? Va imaginar-se la cara del seu amic quan, per ajudar-lo a passar mals moments com aquell, li relatava els defectes de la dama, la de torn, i tots dos es feien un tip de riure, eh?, Andreu, que la Desflors no té pits, oi? Que no?, contestaria ell; que no té pits? I el Nando, ca, Andreu: la Desflors té dos montgolfiers per davantera; i vinga riure. Però en Nando no era allà per fer broma.

Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 64