El senyor exercia sobre mi com una fascinació. Dona Maria Antònia, que era tan bona, no m’inspirà mai l’interès d’aquella ànima que se disputaven Déu i el Dimoni sense que a l’hora d’ara (aborrona sols de pensar-ho) es pugui saber qui ha guanyat en la lluita. Potser en aquesta angoixa radica l’amor que sempre li he professat i potser sigui ella, l’angoixa, aquella salsa que segons el senyor necessiten els plats per esser mengívols.

Llorenç Villalonga, Bearn o la sala de les nines (Barcelona: Edicions 62, 1980 [1961])

Hi ha una mena de saviesa convencional boletaire que sosté que un agost plujós prefigura una temporada excel·lent per als bolets, mengívols o no. Aquests dies, si es posa a ploure a la platja i entremig de la desbandada general veieu algú que no fa cara de contrarietat, no en dubteu: és un probable boletaire.

J.J. Navarro Arisa, «Miratge boletaire» (Avui, 4 d’agost del 2005)