martingala f

Definició

(fig.)  Trampa, engany; tripijoc.

No em vinguis amb martingales: em vas mentir i ara no ho vols reconèixer.

Etimologia

Del francès martingale, ‘fons d’una mena de calces que s’atacaven pel darrere’, probable alteració de martigale, ‘del poble de Martigues’, a la Provença, a causa del conservadorisme dels costums i vestits rústics dels seus habitants en situació molt aïllada.

Usos

  • Darrere l’empresa liberiana propietària del Prestige, Mare Shipping Inc., s’amaga un misteriós clan d’armadors grecs, els Coulouthros, reincidents en matèria de marees negres i amb un historial de martingales financeres que posa els pèls de punta.

    Xavier Vinader, «El prestigi dels Coulouthros» (El Temps, 10-16 de desembre del 2002)
  • —Tots sabem —començà Simó Montfort, en un to tranquil·litzador— que aquesta Germania es va fer perquè en la nostra ciutat i en el nostre regne hi ha alguns cavallers que, pels privilegis que tenen, volen viure maltractant el poble. I en les seues cases acullen hòmens depravats i malfactors, que contra els nobles i els seus protegits no hi ha justícia que valga. També tenim per cert que en el govern de la ciutat hi ha persones sospitoses de fraus, enganys i martingales sense que el poble puga posar-hi remei.

    Josep Lozano, Crim de Germania (València: Tres i Quatre, 1980), pàg. 134

Tema de la setmana

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ensarronadatupinada