mandarí m

Definició

1  Nom donat pels europeus als grans funcionaris civils i militars de la Xina imperial.
2  Per extensió, persona influent en algun àmbit.

Els mandarins de CiU ja fa un parell de setmanes que estan fent les maletes.

Etimologia

Del portuguès mandarim, ‘funcionari xinès’, d’origen índic, a través del malai mantari, del sànscrit mantri (‘conseller’), de mantra (‘paraula’ o ‘fórmula’), de manyate (‘ell pensa’); per similitud amb el color groc dels mandarins xinesos, s’aplicà també a les taronges de la Xina.

Usos

  • Els mandarins d’Europa sembla que no tenen un nord comú per a aquesta UE que panteixa. Hi ha alquímies massa contradictòries. Com es pot desfer el caos d’ara i evitar el futur megacaos d’una Europa de vint-i-vuit Estats?

    Josep M. Muntaner i Pasqual, «L’Europa dels mandarins» (Avui, 18 de març del 2002)

Tema de la setmana

etimologies curioses

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rebecaser de pedra picada