l’oasi català

Definició

Al·lusió al clima polític de discreció, calma i diàleg prevalent en certes èpoques a Catalunya per contrast amb la crispació i l’enfrontament característics d’altres parts d’Espanya, singularment Madrid.

Origen de l’expressió

L’expressió l’oasi català va ser encunyada pel periodista Manuel Brunet el març de 1936 en un article a La Veu de Catalunya.

Usos

  • Al començament del segle XX, Catalunya surt ben parada de la repatriació dels capitals de Cuba, Puerto Rico i Filipines. El tèxtil ocupa a Barcelona un 10% de la seva població. Hi ha alegria i hi ha diners a les butxaques dels burgesos. El proletariat, en canvi, sua per arribar a final de mes: un mestre paleta guanya 5 pessetes diàries; un jornaler tèxtil, 23 pessetes setmanals (si és dona o nen, baixa a 11); el quilo de patates costa 0,25 pessetes. És una olla de pressió que rebentarà en la Setmana Tràgica. Normalment, sota tots els oasis catalans s’han acumulat litres de petroli que s’han acabat encenent com fogueres de Sant Joan.

    Quim Torra, Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (Sant Cugat del Vallès: Símbol, 2008), pàg. 40
  • Fa poc Jordi Montull va declarar, després que ell i el seu amo Millet fossin acusats de frau fiscal, que no havien mort Kennedy. És cert: tan cert com que l’anomenat cas Millet no té res a veure amb cap fotografia de la Catalunya real, com es van apressar a proclamar els que hi van voler veure la transformació de l’idíl·lic oasi català en una infecta claveguera. De fet, Millet&Montull no representen res ni ningú: només l’absència de vergonya d’un parell de bandits en ser enxampats per la justícia. No signifiquen res, i segurament aquest absurd (surrealista) que personifiquen sigui el més trist de tot plegat.

    Sebastià Alzamora, «Fèlix Millet: el (presumpte) surrealista» (Ara, 15 de gener del 2012)

Tema de la setmana

Al·lusions locals

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Un comentari a “l’oasi català”

  1. M. Àngels — Vilanova i la Geltrú

    Justament ARA el famós oasi català sembla que ha saltat per l’aire… molt interessants els textos que hi ha a “L’escreix”, que ens permeten saber més coses de la història d’aquesta expressió. No tenia ni idea que se la van empescar l’any 1936, just abans de la guerra.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gauche divinela caseta i l’hortet