la caseta i l’hortet

Definició

Expressió popularitzada per Francesc Macià (1859-1933), primer president de la Generalitat de Catalunya (1931-1933) durant la Segona República, com a cristal·lització del seu ideari o projecte polític: que tothom pogués gaudir d’una casa i un petit terreny en propietat, evocant una situació d’idíl·lic benestar i progrés.

Etimologia d’hort

Del llatí hŏrtus, ‘jardí; hort’. 

Usos

  • Tarradellas, que volia imposar una altra mena de grandeur a la terra de la caseta i l’hortet, va ensenyar a Suárez un principi que alguns polítics actuals sembla que han oblidat: davant dels periodistes, els polítics han de fer veure que tot va bé. Encara que, de portes endintre, aquests s’hagin barallat a cor què vols per la unitat d’Espanya o per si cal o no afegir moixernons al fricandó. El teatre, cal fer-lo bé.

    Montserrat Roig, «Un substantiu que fa molta nosa», dins Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 316
  • Els anys que Frederica Montseny va passar a la granja de Cerdanyola que havia regentat la família Urales devien influir més del que aparentment sembla en el seu pensament polític. Un pensament no gaire allunyat, en certa manera, de l’ideari de la caseta i l’hortet que tan popular havia fet el president Macià entre la classe treballadora de Catalunya.

    Agustí Pons, Temps indòcils a Catalunya (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 234

Tema de la setmana

Al·lusions nostrades

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “la caseta i l’hortet”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    A Perpinyà, el moixernó de prat o cama-sec és la CARRIOLETA.

    I pel que fa al fricandó sembla que hi hagi confusions de receptes culinàries entre França (fricandeau) i Catalunya (fricandó).

    Recepta occitana: https://www.google.fr/search?q=fricandeau&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjgte-_hYvXAhVGvRoKHVU_DeYQ_AUICigB&biw=1920&bih=974#imgrc=Iy-ATuRPg5_FsM:

    Recepta catalana: http://www.recetasderechupete.com/fricando-de-ternera-receta-catalana/12908/

    Respon
  2. Víctor Iñúrria — L'Eliana

    També hi ha una expressió que a l’Horta es deia molt quan jo era menut i que em sembla que recull Blasco Ibáñez en una de les seues obres, fent referència a que, quan algú disposava de diners el que li interessava era lluir-se davant el veïnat, no preocupant-se pels altres, i es deia:
    Deu mil duros i Tartaneta, i el que estiga bé, que no es menege

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

l’oasi catalàmés que un club