ja som al cap del carrer!

Definició

Ja hem arribat al final de la discussió, ja no cal parlar més (d’una cosa).

Tu volies venir, però dius que t’ho va impedir el temps? Doncs, no en parlem més; ja som al cap del carrer!

Etimologia

carrer — Del llatí (camminus) carrarius, ‘camí per a carros’.

Usos

  • El Borja va decidir que havia arribat el moment d’arriscar-se una mica, tot confiant una vegada més en la discreció d’aquella dona que, en certs ambients de Barcelona, era una mena d’institució.
       —Però la Lídia Font no té fama de tenir embolics, oi? Vull dir, que s’avé amb el marit —va preguntar abaixant una mica la veu.
       —Ho veus, Borjita? Ja som al cap del carrer! Ja m’ho semblava, que es tractaria d’una qüestió de pantalons…
       —O sigui, que té embolics… —va suggerir-li el Borja.

    Teresa Solana, Un crim imperfecte (Barcelona: Edicions 62, 2006), pàg. 65
  • Una lectora m’aclareix que no va acabar d’entendre per què volaven els avions fins que ho va haver d’explicar a les filles, i he recordat que l’únic àlbum que conservo de quan era nen és El porqué de las cosas, de Bimbo, i he celebrat la curiositat científica infantil, capaç de preguntar com s’ho fa l’aspirina per trobar el mal de cap, i he pensat que faria un article sobre les preguntes més incòmodes que em vinguin al cap, i ja he arribat al cap del carrer, a la Pregunta: per què coi ens morim.

    Carles Capdevila, «Per què ens morim» (Avui, de novembre del 2006)

Tema de la setmana

!!

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

via fora!i un be negre!