imprecació f

Definició

Acció d’imprecar.

imprecar  (v)

Demanar, invocar un mal, un dany, una desgràcia, etc., contra algú.

Al discurs va imprecar la derrota dels seus enemics.

Usos

  • «Ací jeu J.F., que va morir com va viure, sense ganes». La sentència sepulcral és de Joan Fuster. La frase no és una mera serpentina d’enginy: adverteix la incurable futilitat de tot ésser humà. Els epitafis, o «pitafis» que diuen per aquestes terres meridionals, tenen sempre aquest to breu i fervent, jaculatori, de vegades injectat d’alguna eventualitat animosa, d’un últim somriure lapidari. Un autor romàntic explicava que la tomba és un monument situat en el límit de dos mons; aquestes frases tenen, doncs, la veu escruixidora i etèria, un punt d’imprecació i de murmuri misteriós.

    Martí Domínguez, «Epitafis», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 86

Tema de la setmana

mots i expressions extrets del número 2 de La Bugadera, la revista que es publica «almenys un cop cada segle»

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de no dirtabalot