Definició
Fullatge, conjunt de fulles d’una planta.
El vent remou el fullam espès de l’arbre.
Etimologia
De fulla, del llatí folia, plural del neutre folium, ‘full’, inicialment usat com a mot col·lectiu i estès després a designar cada fulla de les plantes.
Usos
Les fulles del llorer comencen a moure’s. Deu ésser algun ocell. No el veig, però deu ésser algun ocell. Un pardal, sol. Ara salta a una branca de per dalt. És un pardal, del cert. Fa uns anys que hi niaven i, al capvespre, si no fèiem massa fressa, sentíem la piuladissa i el moviment nerviós del fullam. El silenci és suau, lent, tranquil·litzant. Tots deuen dormir encara, potser. L’ombra de les moreres i l’acàcia afegeixen un to íntim, per repetit, en aquest repòs del matí. D’ací a una hora tot serà diferent, encara que es mantingui (cosa improbable) el silenci.
Isidre Molas i Batllori, La ciutat llunyana (Barcelona: Edicions 62, 1981)
Tema de la setmana
Conjunts