La suposada contraposició entre el doblatge, que es presenta sovint com una opció per a societats poc desenvolupades, i la subtitulació, de la qual se’n canten les mil lloances, és falsa i interessada. Una manera com una altra d’aigualir el debat i fugir d’estudi. És com la polèmica entre el cinema de producció catalana i el cinema doblat. A Itàlia, que té un cinema molt potent, la quota de mercat del de producció pròpia queda al voltant del 15%. Hauríem de tenir un cinema molt i molt bo per tenir, amb cinema produït a Catalunya, una quota per l’estil. Ara per ara està per sota del 2%.

Lluís Jou entrevistat per Albert Branchadell, «Política lingüística i traducció a Catalunya» (Quaderns. Revista de traducció, núm. 10, 2003)

Exhaurir la memòria deu ser exhaurir-se en la memòria, dissoldre’s en la memòria. Ara em pregunto: sóc soluble en la meva memòria, del tot soluble? Sóc alguna cosa més que la meva memòria? Respondre és clar que sí, potser és una manera de fugir d’estudi.

Jordi Sarsanedas,  entrevistat per Marta Nadal, «Jordi Sarsanedas, l’escriptura com a multiplicació de veritats» (Lletra de Canvi, núm. 30, 1990)