fremir v

Definició

Tremolar fortament, estremir-se, especialment per efecte d’una forta emoció.

Fremia davant d’aquella imatge terrible.

Etimologia

Del llatí fremere, ‘fer remor, tremolar, estremir-se’.

Usos

  • Per què tremoles quan dius que m’estimes?
    Per les trenta monedes?
    Tremoles com qui viure?
    O bé fremeixes pel costum del mal?

    L’amor existeix, i és fort, i brilla,
    i desafia el pes del cos,
    el pes del vespre, el pes exagerat
    dels anys que ens resten encara per viure.

    L’amor existeix, però s’allunya
    de la gent com nosaltres, amor meu.

    Sebastià Alzamora, Mula morta (Barcelona: Proa, 2001)
  • Sóc el silenci entre dues notes
    que s’habituen l’una a l’altra malament:
    la de la mort vol fer-se dominant.

    P’rò en l’interval obscur es concilien,
    juntes fremint.
                                I queda bell el cant.

    Rainer Maria Rilke, traducció de Joan Vinyoli a «Versions de Rilke», dins Obra poètica completa (Barcelona: Edicions 62/Diputació de Barcelona, 2001), pàg. 510

Tema de la setmana

Mots poètics

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

freturós -osafer memòria