Definició
En sentit figurat, que fa feredat, horror, por intensa.
Feia una nit feréstega.
Ens va mirar amb uns ulls feréstecs.
Etimologia
Derivat del llatí ferus, ‘salvatge, ferotge’, amb possible influx de la terminació d’adjectius com domesticus, ‘de casa’, forasticus, ‘de fora’.
Usos
És una cosa estranya, això d’escriure. És de les arts en què més malament t’ho passes. Escriure és feréstec perquè tractes amb paraules i idees. S’ho passen millor els artistes que treballen amb les mans, els pintors o els escultors.
Francesc Candel entrevistat per Montserrat Roig, «Paco Candel o l’ofici d’escriptor», Retrats paral·lels/1 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1975), pàg. 54La Gorgona es coneix també pel nom de Medusa, i havia estat dotada d’una cabellera normal; era la més bonica de tres germanes. El déu del mar, Posidó, la trobava tan desitjable que li anava al darrere d’una manera insistent. Com que Atena estava empipada amb Posidó, pagà els plats trencats la pobra Medusa: la deessa la va transformar en una figura terrible, amb la cara voltada de serps en comptes de cabells, i tan feréstega que els homes que gosaven de mirar-la es tornaven de pedra.
Maria Àngels Anglada, Relats de mitologia (1996)