Definició
Morir.
També: fer els últims badalls
Etimologia de badall
Probablement prové del llatí vulgar bataculum, mateix significat, però també pot derivar de badar, amb el sufix -all; també pot tractar-se d’un postverbal de badallar.
Usos
Jo hauria volgut viure un feix d’anys; ara, estant bé del tot i no d’esta manera, quasi regallant-me la bava… Però encara alene, sabeu?… Encara estic viva!, que no em sentiu?… Per què em mireu com si ja haguera fet l’últim badall i me n’haguera anat a l’altre món?… Em note la respiració i que, de tant en tant, tus, i això vol dir que no sóc morta, no?…
Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002), pàg. 111[14 de febrer de 1919] Els diaris porten la notícia de la mort de Jaume Brossa. A l’Ateneu, Plana em diu que, quan a Barcelona es produeix la més petita alarma, una de les primeres persones que la policia deté és Brossa. Sembla que té una fitxa incancel·lable. Quan avui s’han presentat per detenir-lo feia els últims badalls.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
Tema de la setmana
Mots i expressions entorn de la mort. En record dels subscriptors de ‘Cada dia un mot’ Maria Laffitte, Mieke van Weddingen, Ermengol Passola i Badia i Marina Steen.