Definició
Estar ocupat fent feines.
Feinejava a la cuina quan m’has trucat.
Fa tres mesos que feineja en una nova novel·la.
Etimologia
De feina, del català antic (i usual en valencià) faena, llatí vulgar facenda, llatí clàssic facienda, ‘coses que han de ser fetes’, neutre plural del participi de futur passiu de facere, ‘fer’.
Usos
La senyora Coixins era a la cuina, i quan em va veure em va renyar torçant el cap, però després va afegir «va, passa». Vaig seure en un tamboret i la vaig mirar mentre feinejava. Ballava com l’àvia. M’hauria pogut quedar a viure allà.
Tina Vallès, Maic (Barcelona: Baula, 2011), pàg. 36
«Té, berena», i em va donar un got de llet i unes quantes galetes. Em devia haver llegit la gana als ulls.—Ai, fill Hereu, que ja oblides la rella,
Josep M. de Sagarra, «L’hereu Riera» (1914)
ni t’és metgia l’anar feinejant,
com si no fossis promès amb donzella,
com si no hagués de venir Sant Joan.
Com si mai més repiquessin campanes,
ni el capellà fes ofici i sermó,
i ni a la plaça toquessin sardanes
ball de rams per la festa major.
Tema de la setmana
Verbs acabats en -ejar