Definició
1 Forat, buit, produït en alguna cosa a causa d’haver-se’n desprès un tros.
Entraven a l’hort per un esvoranc de la tanca.
2 Gros esquinç.
Es va fer un esvoranc a les calces.
Etimologia
Escrit primer esboranc, derivat de bora (‘cova’, d’un preromà indoeuropeu bhor-, ‘perforar’), es preferí més tard la grafia esvoranc per una falsa etimologia de vora, pensant en un sentit d”escantonar les vores d’alguna cosa’ que no ha tingut mai el mot.
Usos
Al cor ombrós d’Irlanda
Ventura Gassol, «Glossa», dins Les tombes flamejants (1923)
n’hi ha una gran presó:
que ja no hi queden presos,
que no n’hi queden, no.
MacSwiney, blanc de cara,
gelat encar de la suor de mort,
ha obert un esvoranc a les muralles,
i cel amunt se’ls va enduent a tots.I es comparà al capità que aconsegueix endinsar-se sol en una ciutadella on s’ha refugiat l’enemic i, amb risc de la seva pròpia vida, mata el sentinella i obre un esvoranc que permet entrar a la columna de soldats que mana, desitja obtenir un ascens i una medalla per aquell acte heroic, i que el seu nom quedi escrit, si no a les planes de la història, ja massa atapeïdes, almenys a les de la Gaseta Militar o a la plaça que commemori el seu nom, en el carrer del seu poble.
Carme Riera, Joc de miralls (Barcelona: Planeta, 1989), pàg. 135
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis… amb un fil conductor evident: algú l’endevina?