estridor m [o f]

Definició

Soroll estrident.

Em va despertar l’estridor del timbre del telèfon.

L’estridor de les cadires que arrosseguen reverbera per l’habitació.

Etimologia

Del llatí stridor, -oris, ‘soroll agut i penetrant’. Els mots estrident i estridència tenen el mateix origen.

Usos

  • Quan, en la seva anàlisi, l’Honorat del Rom titllava d’embogidora l’actuació de l’orquestra, calia donar-li la raó, tot i tenint en compte les minses aptituds musicals de l’apotecari el qual —en paraules del calafat Forques— amb prou feines distingia un vals de Strauss de l’estridor de la serradora de les drassanes. L’antiga banda, l’entranyable Harmonia Fluvial dels dies de L’Edèn, força malmesa quan la davallada de la conca del 1918, quedà quasi anihilada per la civil: ni les lamentables baixes (un trompeta a Terol, el bombardí al Carrascal, un clarinet a la batalla de l’Ebre) ni l’exili de l’helicó a Mèxic van ser coberts.

    Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)
  • Un diari pot servir
    per gran nombre de propòsits.
    Més que per comunicar,
    hom el fa servir d’objecte
    de sociabilitat.
    Un adult, a la taverna,
    pot fer molt de si mateix:
    pot tossir o pot emetre,
    tota mena de sorolls
    guturals. Amb la cullera,
    remenar amb estridor
    el cafè que hi ha a la tassa.
    Un diari li permet
    de girar pàgina a pàgina
    i pegar un copet damunt.
    Ja no sap què fer excepte
    que mirar-me de reüll,
    per saber si l’avaluo.

    Miquel Bauçà, Rudiments de saviesa (Barcelona: Empúries, 2005)

Tema de la setmana

Mots sorollosos

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

saragataxivarri