esquirolejar v

Definició

Anar d’una banda a l’altra sense parar.

A l’estiu ens passàvem el dia esquirolejant per la muntanya.

Etimologia

D’esquirol, del llatí vulgar scuriolus, diminutiu de scurius, alteració de sciurus, del grec skíouros, mateix significat, compost de skía, ‘ombra’, i ourá, ‘cua’, pròpiament ‘el qui es fa ombra amb la cua’.

Usos

  • De sobte, tots els qui esquirolejàvem pel saló ens escampàrem pels costats en busca de balladora. Agavellats al llarg, en confosa i pintoresca barreja, joves i vells, xicots i noies, no semblava sinó que el sarau s’hagués convertit en una fira de poblet.

    Joan Pons i Massaveu, La colla del carrer (1887)
  • —Vine, veniu! Onfray, ara et toca a tu!
       El seguim. Pugem al pont. Gérard agafa un tamboret i d’un cop desnuca el primer oficial, que havia agafat el comandament. Dos companys llancen el timoner al mar. Allí ja només hi som nosaltres. Onfray, l’home de bronze, dóna ordres, Gérard les rebla autoritari, els altres les transmeten grimpant per tot el vaixell, amb el nan que esquiroleja com un ànec.

    Baltasar Porcel, L’emperador o l’ull del vent (2001)

Tema de la setmana

Verbs derivats de noms d’animals

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

papallonejarencolomar