Definició
1 Posseït de l’esperit maligne, que té els mals esperits.
Semblar un esperitat. Fer ulls d’esperitat.
2 (fig.) Excitat en alt grau.
Tornant cap a casa he vist el teu fill corrent com un esperitat.
La veïna cridava com una esperitada.
Usos
Llull fou un grafòman esperitat i genialoide, i Pla ha estat, fins avui mateix [1966], un grafòman reticent i púdic. En tots dos casos, el resultat constitueix un bloc enorme d’escriptura, sòlid, decisiu.
Joan Fuster, «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla» (introducció a El quadern gris) (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 11
M’agrada molt la tasca que feu, i dona molta i molta enveja, sana clar.