Cap i casal
Però a la perifèria russafina, amb la pausada activitat del migdia, el pas de comissions i músics cada cert temps, sense estridències, han convertit un dijous banal en dissabte assolellat i alegre, de manera que no intentaré perilloses incursions, ni físiques ni mentals, com la d’ahir a l’altra banda de l’Avinguda, on hi ha la flor i nata de la burgesia falleril, que ha modelat els ninots ideològics que avui controlen de dalt a baix la festa del cap i casal, i on vaig sentir dir amb tota naturalitat i un castellà impecable: «Esto está lleno de pueblerinos». Què farem si encara som de poble i no, com ells es pensen, pueblerinos!
• Manel Rodríguez-Castelló, «De poble» (Levante, 19 de març del 2005)
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...