Tomàs Bosque
Si cinquanta oliveres grans fan una hectàrea
i un barranc espès potser en té mil,
quantes oliveres hi ha pel terme
des de les puntes de les valls al riu?
Quants collidors i plegadores té un tall?
Quantes ganxades té una escalerada?
Quantes escalerades un empelt?
Quantes borrasses de llanç cal estendre
per replegar les olives que tinguem?
Quants punyats hi caben a una almosta?
Quantes almostes hi caben a un cabàs?
Quants almuts calen per omplir un quartal?
Quants quartals té un doble
i quants cabassos un sac?
Quantes cargues entren a una molinada?
Quantes molinades es collien en un any bo?
Quantes lliures tenie el vell molí?
Quantes moles no paraven de dar voltes
i quants hòmens es quedaven sense dormir?
Quants peus drets calie posar a la premsa,
per omplir una bona tina d’oli?
Quantes tines per omplir un trull gran?
Quants trulls calie vendre als de Reus
per guanyar-se la vida els del camp?
Tomàs Bosque, «Brechtiana de l’oli» (1992), dins Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies, a cura d’Artur Quintana i Font (Terol: Instituto de Estudios Turolenses, 2009)
Comentaris recents
anar-hi anant
Aquesta expressió em fa pensar en el Jordi Vendre...
anar-hi anant
A Palafrugell en tenim una d'única en el sentit d...
ral
Això de "ralet, ralet, dóna'm un souet" és tamb...
tan bon punt
També: bon punt, i en el rossellonès Arreu que o...
frapar
*frapar fig. : colpir, estranyar, espaterrar, xoca...