A Perpinyà, amb el verb enganussar-se (que no escrivim mai d’aquesta manera sinó s’enganussar perquè, en la parla col·loquial nostra, en el cas dels verbs pronominals a l’infinitiu, no acostumem a fer servir les formes enclítiques) tenim un equivalent exacte del verb ennuegar-se en totes les seves accepcions.
Si menjaves més a polit, t’enganussaries pas tan soviny.
S’enganussaven de tant riure.
Jo li vaig (pronunciat ‘vai’) pas respondre paraula perquè l’emoció m’enganussava.
Joan Bosch (Elna, Rosselló)
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...