A Perpinyà, amb el verb enganussar-se (que no escrivim mai d’aquesta manera sinó s’enganussar perquè, en la parla col·loquial nostra, en el cas dels verbs pronominals a l’infinitiu, no acostumem a fer servir les formes enclítiques) tenim un equivalent exacte del verb ennuegar-se en totes les seves accepcions.
   Si menjaves més a polit, t’enganussaries pas tan soviny.
   S’enganussaven de tant riure.
   Jo li vaig (pronunciat ‘vai’) pas respondre paraula perquè l’emoció m’enganussava.

—Joan Bosch (Elna, Rosselló)

Torneu a ennuegar