Hi ha diverses teories sobre l’origen d’aquesta expressió. Sembla que al segle XVII (o potser era ja al XVIII) es va posar de moda, entre l’alta societat francesa, no acomiadar-se quan s’abandonava una reunió o una festa per no interrompre les converses en curs. Una altra explicació seria que, en època de guerra, els soldats francesos prenien el que necessitaven de les cases sense demanar permís ni compensar-ne els propietaris (un costum malauradament extensible a soldats de qualsevol altra nacionalitat).
Aquesta expressió també existeix en anglès («to take French leave») i en alemany («sich [auf] französisch empfehlen/verabschieden»); en francès, però, en diuen «filer à l’anglaise» (literalment, anar-se’n a l’anglesa).
Comentaris recents
del seu pa farà sopes
https://rodamots.cat/qui-no-te-un-all-te-una-ceba/...
del seu pa farà sopes
Com el tema va d’aliments, trobo a faltar “qui...
tant li fa naps com cols
Interessant l'ampliació dels naps i les cols. Per...
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...