Pontífexs figurats

El Diario de Barcelona ha estat un dels defensors més acèrrims de partits polítics que, tot i anomenar-se més o menys conservadors, no es recordaren dels dogmes doctrinals que el diari patrocinava. D’ací que, per exemple, en matèria d’ortodòxia hi hagi hagut capellans i fins i tot bisbes que hagin excomunicat o poc menys el Diario, mentre que els avançats i lliurepensadors l’hagin tingut per neo-catòlic. Que en política hagi romput llances amb la dreta i amb l’esquerra, temut per tots i gairebé renegat per tots. I què més? Fins en matèries econòmiques el Diario, el gran campió del proteccionisme, hagué de rebre un dia una terrible envestida del gran pontífex d’aquella escola, don Joan Güell i Ferrer, i arribar amb ell a una tremenda i personal batalla.

Joan Sardà citat per Josep Pla a El quadern gris, 25 d’octubre de 1919
 

 
Bearn
va estar inèdit, rebutjat per tots els editors, per espai de quinze anys, que no són quinze mesos, fins que jo vaig conèixer en Villalonga i vaig llegir el manuscrit. I de La plaça [del Diamant] no cal que us expliqui com set pontífexs de les lletres catalanesques reunits en una mena de tribunal suprem, no hi van saber veure res! [el jurat del primer premi Sant Jordi, el 1960, va desestimar la novel·la de Rodoreda]. Que ja és ser curt de vista.

Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 03.09.1965, dins Cartes completes (1960-1983) (Barcelona: Club Editor, 2008)

Mot relacionat