Fer cara de tres déus ‘cara colèrica i malhumorada’. Imagino que naixeria per al·lusió a la cara que posa el catequista, quan, a la pregunta capciosa feta a una criatura (que de fet es fa així): «quants Déus hi ha?», la criatura (que ha sentit parlar de la Trinitat, ha «sentit campanes» i no sap ben bé com) contesta: —Tres! En tot cas aquesta pregunta és un lloc comú del nostre folklore pseudo-educatiu: «Ja sabs quants déus hi ha?», pregunta algun mestre-tites en les Rond., 20 (crec que són les mall. d’AMAlcover); en tot cas és una pregunta que se sol fer, i quan el menut s’hi erra, el mestre de doctrina posa cara… de tres-déus.
Joan Coromines, entrada tres, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII, pàg. 779
Comentaris recents
catxa
No només a Camarasa i Torà, a tota la plana de L...
catxa
Pot catxar una taula perquè hi hem posat massa pe...
catxa
Al meu poble, se'n diu catxar la pilota, quan aque...
retxa
A l'Alta Ribagorça es fa servir "retxa" amb el se...
catxa
Aquest és un altre sentit de la paraula, com a ad...