El mot merescal és d’origen fràncic, antiga llengua germànica parlada pels francs. A Alcoi i altres llocs del migjorn valencià es pronuncia exactament tal com ho he escrit, amb la conservació de la r etimològica. A la resta del domini lingüístic valencià s’utilitza la variant formal menescal.
Un bon exemple de la variant menescal el tenim en els versos següents que trobem en l’obra A l’ombra del campanar, del poeta castellonenc Bernat Artola:
Al senyor veterinari
tots li diuen menescal
i és el cas que li sap mal
puix li pareix ordinari,
perquè ell és de capital.
Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció, segona edició revisada i augmentada (2005)
Torneu a manescal
Comentaris recents
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...
com una sopa
A Ille sur Têt, els pares parlavan de ser moll co...