Vicent Climent, de Llombai (Ribera del Xúquer), ens recorda que hi ha un curiós embarbussament protagonitzat per haques: «Senyor amo, una haca l’he treta. L’altra haca, ¿la trac?», que sona «Unacaletreta. Latracalatrac?».
   

ℵ

   
El barri és molt agradable. El council de Hackney, és a dir, l’ajuntament del barri (que té en conjunt uns tres-cents mil habitants) té ara majoria esquerrana abassegadora. Sempre l’ha tinguda. Hi ha un o dos representants dels liberals i quatre o cinc conservadors, la resta fins a la trentena són laboristes. Dos dels representants dels conservadors són jueus ortodoxos.
   La paraula haca és una corrupció (o evolució) del topònim Hackney. A l’Edat Mitjana hi havia a Hackney un mercat de cavalls molt famós. Aquesta revelació etimològica m’impressiona. Per a mi haca és una paraula de ressonàncies fondament rurals, associada al meu avi, llaurador. El meu iaio Fèlix tenia una haca que fou objecte d’incomptables narracions i l’origen d’alguns mites familiars. En degué tenir més d’una, però una almenys perdurà en la memòria i arriba fins a la meua infantesa. Impressió d’un cercle que es clou.

• Ferran Archilés Cardona, Dues o tres pintes més tard. Notes disperses (2012-2014) (Picanya: Edicions del Bullent, 2019), pàg. 179