L’origen de l’expressió és degut al fet que antigament, i fins al primer terç del segle actual, l’exercici de la música havia estat mal vist i, sobretot, mal pagat, tal vegada perquè la majoria dels practicants, en els seus inicis, havien estat jueus i àrabs, aquests darrers de molt baixa condició. Fins no fa massa anys, quan s’organitzaven festes i danses, la part econòmica que corresponia als músics ni es tenia en consideració, i només cobraven alguns diners, per la qual cosa s’havien de conformar amb tenir plat a taula i un llit per dormir mentre durava la festa, i sempre en les cases més humils de la població on se celebrava. Diu la veu popular que en algunes ocasions que se’ls havia donat un millor tracte i s’havien atipat abans de tocar, la música sonava molt pitjor i, fins i tot, s’havia donat el cas de marxar del poble sense arribar a tocar.

Josep Maria Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999)