Josep Carner
En veient caure les fulles,
a la llum parlo corrents:
Cel que les tardors ataquen,
no t’hi tornaries gens?
Vull el sol un que ens retorni
les cantades i les flors,
amb un riure en cada eixida
i un amor en cada enclòs.
Em farien massa angúnia
el boiram, la neu, el glaç,
la gent sota el fred, gelada
i amagada fins al nas.
Vull coets de part de vespre,
joia nova, cants ardents
on ressoni, llesta i franca
la gatzara dels vivents.
Vull delers i serenates
i cançons d’enamorats
i, a la fi d’un raig de lluna,
els poetes inspirats.
I tot d’una, a l’aire lliure,
joia nova i molt de sol,
o si no, d’una vegada,
vaig a l’Àfrica d’un vol!
Josep Carner, Bestiari (1964)
Comentaris recents
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...
tant li fa naps com cols
També hi ha l'expressió "que si naps, que si col...
en ser negre, botifarra
Això del pintor aquell que està començant un qu...
en ser negre, botifarra
"En ser negre, botifarra" veig que seria l'equival...