Joan Vinyoli
Vénen les cabres d’olor fosca,
estossegant, negres, vermelles,
darrera dels bocs amb davantal de cuir
—que no les prenyin totes.
Menjar formatge, beure vi,
sota una alzina, amb el celatge al fons
—roig, gris, morat—, i no sentir cap veu,
diré que és mitja vida.
L’altra mitja,
la mort va rosegant-la amb dents de llop.
Vent d’aram (1976)
Comentaris recents
non-non
La teva mare, d'on era? Era de l'Urgell, potser?...
mascarar
La meva mare feia servir sovint l'expressió "semp...
sense ofici ni benefici
Crec que s’hauria de precisar, ja que l'expressi...
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...