Joan Vinyoli
Vénen les cabres d’olor fosca,
estossegant, negres, vermelles,
darrera dels bocs amb davantal de cuir
—que no les prenyin totes.
Menjar formatge, beure vi,
sota una alzina, amb el celatge al fons
—roig, gris, morat—, i no sentir cap veu,
diré que és mitja vida.
L’altra mitja,
la mort va rosegant-la amb dents de llop.
Vent d’aram (1976)
Comentaris recents
berba
Millor verbes, que és el mateix....
mitjan
Aleshores, a mig camí o a mi...
coll
Dissabte 17 de maig va tenir lloc la neteja, com c...
a coll
A coll també és un terme emprat...
escurar-se el coll
A Palafrugell tenim tos de missa de sis...