1901
23 gener:
Avui, per la primera i dolça volta,
m’ha sorprès la blancor dels ametllers
treient el cap per sobre dels recers
de l’hort blanc de les monges caputxines:
semblaven esfereïts
de sentir-se tan florits
tots sols entre les boirines.
6 febrer:
Avui semblaven valents
i semblava que cantaven
afrontant a tots els vents
i a les neus que els vents portaven.
sota les neus imminents
cantaven de l’alegria
d’haver florit innocents
abans de l’hora i del dia:
des del fons dels jorns vinents,
plorant, la Primavera els beneïa.
15 febrer:
Avui ha caigut neu damunt les flors
i damunt de les coses primerenques:
un matà de blancor que el sol ha fos.
A migdia poncelles vermellenques
han tret el cap florit entre la neu
i han resplendit enmig de la blancura:
els ametllers han dat grà cies a Déu
agitant llur rosada vestidura.
Comentaris recents
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüÃstic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-LluÃs LluÃs que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...
de trascantó
Diu @rodamots que de trascantó Ã...
anants i vinents
Són coses diferents; anades i vingudes són 'pass...