Cotxe, no és ben segur que vingui de l’hongarès, més aviat potser del txec. 1.ª documentació: 1559.

Un document del municipi de Barcelona, de 1559, parla d’un recurs interposat contra una multa, per M. Vasià, que «feya guarniment de cotxa sens ésser examinat de guarnimenter». No gaire més tard apareix la variant vulgar cotxo, deguda a un fet de fonètica popular, normal en els parlars orientals, i que encara sentíem a Barcelona en les primeres dècades del segle (jo l’havia oïda sovint a parents meus) […].

Sobre si el mot ve en definitiva de l’hongarès o del txec, vaig donar la bibliografia i les dades màximes en el DCEC (I, 831). Els testimonis contradictoris s’expliquen per la confusió corrent a l’Oest entre Hongria i Eslovàquia, que és on sembla que apareix el primer document del mot (escrit koczi en text alemany), l’any 1440, a la ciutat de Kóšice (uns 200 km. al NE. de Budapest i a 25 de la frontera txecoslovaca-hongaresa); ¿seria potser contracció del nom de la ciutat mateixa?

• Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, II, entrada cotxe, pàg. 1.016