FURRO, pall., ribag. i lleid. ‘(animal) esquerp, guit, salvatge’, probablement alteració de furo maestr. i arag., id., que es relaciona per una banda amb el cast. huraño (antic foraño) ‘esquerp’, provinent del ll. foraneus ‘foraster’, ‘estrany’, i per altra banda, amb fura i la seva família: segurament resultant de l’encreuament d’aquests dos grups; la -rr- sembla deguda a la influència del vulgarisme furri, furris (val. i cast. dial.), ‘menyspreable’, ‘púrria’, que és d’origen diferent. […] Furro no és sols de Pallars i Ribagorça, car arriba més al Sud en català occidental: me’l comuniquen de la rodalia de Lleida, com a adjectiu o substantiu, amb la definició «persona de mal caràcter, solitari, esquerp».
- Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. IV, pàg. 238
Comentaris recents
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...