FARISTOL, ‘aparell per llegir’, antigament ‘petge alt que permetia llegir als qui havien de cantgar bo i drets en el cor d’una església’, i més antigament ‘setial de què feien ús els bisbes en les sessions pontificals’, resultant de fal·lestol, assimilat per faldestol, que prové del fràncic faldistôl ‘cadiral plegable’, compost de faldan ‘plegar, doblegar’ i stôl ‘cadiral, tronc’, cf. baix alemany antic faldistôl, alt alemany antic faltstuol, d’on prové també el francès fauteil ‘cadira de braços’ (< francès antic faustuel). 1.ª documentació: fenistol, s. XIII, Crònica de Jaume I; faristol, 1309. En la Crònica és el cadiral solemne: «L’Apostoli, qui estava en la tribuna, e los cardenals, e los patriarchas de dos fenistols denant lo Papa, pus alt que·ls altres» […].
- Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III, entrada faristol, pàg. 896
Comentaris recents
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...
llufa [2]
Encara que en altres llocs llufa significa ventosi...
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...