Joan Argenté
El japonès
és molt
trempat,
molt tranquil
i molt
gat.
El gira
peix
és
molt
gastat,
molt
u
til,
foradat.
Fa quatre anys,
a París,
vaig conèixer una noia japonesa. Era una bona pianista. Me la va presentar Vega-Sala i ens ensenyava a dir «saionara», o sigui, «adéu».
S’agafa pel mànec
i es fa servir, també,
per repartir, a taula,
els talls de carn o peix.
El girapeix, a casa,
el pengem al plater.
Joan Argenté, «El girapeix de casa», reproduït a «La más joven poesía catalana» (Destino, desembre 1962)
Comentaris recents
del seu pa farà sopes
https://rodamots.cat/qui-no-te-un-all-te-una-ceba/...
del seu pa farà sopes
Com el tema va d’aliments, trobo a faltar “qui...
tant li fa naps com cols
Interessant l'ampliació dels naps i les cols. Per...
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...