Eugeni S. Reig, a Valencià en perill d’extinció, diu a l’entrada eu!:
He decidit escriure aquesta interjecció sense hac perquè considere que és una afèresi eufèmica de ¡Déu! […] L’exclamació ¡eu!, l’he oïda a Alcoi sempre pronunciada amb e tancada, que és la pronúncia que correspon en ser una afèresi de ¡Déu!, però la major part de valencians la pronuncien amb e oberta, allargant-la més o menys segons poblacions, evolució que molt probablement s’ha produït pel fet de voler donar més èmfasi a l’exclamació. La pronúncia amb la e molt oberta i molt allargada es pot sentir clarament a la Plana Baixa i, de manera molt especial, a la població de Vilavella.
També tenim, amb el mateix significat, l’exclamació reforçada ¡eéu!, que a Alcoi sempre he oït pronunciada amb les dues es tancades i que considere que és simplement una afèresi eufèmica de ¡redéu!: ¡Eéu!, ¡quina taca t’has fet en la jaqueta nova!
Lo nou diccionari lleidatà-català, de Robert Masip, Ferran Montardit i David Prenafeta, diu a eu:
1. Sí, i tant. Ia’s nat a regar l’hort? Eu, ara en vinc. 2. Bé, en fi. Avui plourà… eu, al menos hu semble. Antònim de caaa!
Torneu a eu!
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...