La conquesta i ocupació d’un territori extens, entre el riu de la Sénia i els límits de Múrcia, no va ser una aventura improvisada i veloç, ni una passejada triomfal, ni una gesta gloriosa i puntual. Va ser un procés llarg i difícil per als conquistadors, llarg i penós per als conquistats. No va ser simplement una guerra, o unes poques campanyes militars amb batalles campals decisives entre exèrcits potents, sinó un seguit d’escaramusses, de setges de ciutats i castells, de rendicions i pactes, de resistència dels pobladors de la terra, de petites batalles puntuals: en definitiva, una pressió militar permanent, una resistència efectiva però irregular, i una història de més de vint anys marcada sobretot per l’ocupació dels nuclis urbans que decidien el control del territori.

• Joan F. Mira, Vida i final dels moriscos valencians (Alzira: Bromera, 2009)

ℵ

Trameteren primer corredors, e tornaren ab nova certa: los enemics volien rompre la muntanya per guanyar aquella aigua. Los crestians anaren devers aquella part. Com hi foren aplegats, los de peu començaren a escaramussejar, e durà per bon espai l’escaramussa, per tal forma que hi moriren molta gent d’una part e d’altra. A la fi, que fon quasi mig dia, los turcs, que veren que massa los estrenyien, desempararen la ferramenta e posaren-se en fuita.

• Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, capítol cclxxxvi