torn

 
A moltes botigues tenen un cartell que ens adverteix o recomana «Agafeu torn», i una màquina expenedora et proporciona (t’escup) un tiquet amb un número. S’acostuma a extraviar, aquest tiquet, i en el moment decisiu has d’improvisar una ordalia medieval per convèncer tothom que tenies de debò el número 39 i no t’intentes colar:

—Que em mori ara mateix si no tenia el 39 i l’he perdut! Així els caigués a sobre el sostre a la meva mare i a tot el club de lectura d’Òmnium Cultural si menteixo!

Això, dit a la segona planta del Servei Estació, fa el seu efecte.

‘Torn’, en realitat, és una adaptació barroera —bête et méchant— de turno. En català és ‘tanda’.

‘Torn’ i ‘tanda’ només són sinònims en la primera accepció del DIEC, quan els torns són colles de treballadors alternatius en l’execució d’una feina. El torn de nit o la tanda de nit, és indistint.

Però en una cua és ‘tanda’. Consultem el DIEC, amb la unció que exigeix aquesta obra magna:

tanda f. [LC] [ECT] En una sèrie de coses, d’accions, etc., que alternen, que se succeeixen, el moment d’acomplir cadascuna.

Alerta, [ECT] no és ‘ectoplasma’, sinó ‘teoria econòmica’. Seguidament examinem els exemples del DIEC:

Arribar a algú la seva tanda.
Haver vingut, haver tocat, a algú la seva tanda.
Demanar tanda.
Donar tanda.

Tots aquests exemples, espero no haver-ho de repetir, no funcionen amb ‘torn’. En castellà és turno, generalment. En català, ‘tanda’.

Coromines, a l’Etimològic, escriu sobre ‘tanda’ unes paraules que, llegides en l’actualitat, es converteixen en amargues:

Mot peculiar del català.

Tan peculiar que desapareix sense solució. Tot el que és únic, s’esvaeix. Aquí el que ens agrada és el gregarisme i la ramaderia.

Per tots aquests motius em pesa tant veure el cartellet d’«El seu torn» a la meva farmàcia preferida, la Farmàcia Catalunya, de la plaça de Catalunya número 1, a Barcelona. Un home ha de triar bé la seva farmàcia, no és una decisió irrellevant.

Per aquesta raó, perquè no acabo de pair el cartellet d’«El seu torn», de vegades agafo el tren, baixo a Sant Lleïr de Vallcalent i m’arribo a peu a la Farmàcia Escursell, on tenen un cartellet que diu «Agafeu tanda». Tot i que queda lluny de l’estació, em compensa.
 

tanda

 
Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar, amb dibuixos de Marc Torrent (Barcelona: Pòrtic, 2018), pàg. 212-212