Enric Castelló: “Via valenciana” (sobre Crim de Germania)

 

 

Via valenciana

 

ENRIC CASTELLÓ

 

Bromera reedita la novel·la de Josep Lozano sobre la guerra de les Germanies

Aquests dies que tant s’ha parlat en política de la “via valenciana” l’editorial alzirenya Bromera reedita Crim de Germania, la novel·la de Josep Lozano que va guanyar el guardó de narrativa dels Premis Octubre l’any 1979. L’obra, revisada i ampliada per l’autor, estarà disponible a les llibreries el proper 4 d’octubre. Lozano hi va novel·lar la revolta agermanada valenciana de primeries del segle XVI. Per a alguns, els fets van significar el primer intent frustrat de revolució burgesa a Europa, juntament amb la revolta comunera. En tot cas, les germanies van ser en aquell moment la via valenciana, la primera resposta enèrgica de ciutadans de la Corona d’Aragó contra la pèrdua d’autogovern i de privilegis, els tant apel·lats drets històrics. Com se sap, aquesta via va ser esclafada pel poder militar i no va obtenir massa suports en altres zones de la Corona que, anys més tard, haurien de patir també la imposició del model d’estat absolutista de l’imperi espanyol.

 

Entre alguns crítics i periodistes hi ha sovint un pensament d’arrel provinciana de considerar que el que es produeix a prop, que els escriptors autòctons, són per necessitat poca cosa, minúcia cultural, creadors de baixa estofa. Aquests “intel·lectuals” s’omplen la boca parlant de clàssics, d’autors nascuts lluny, d’escriptors en llengües fortes, mentre desconeixen, menyspreen o simplement rebutgen el nom dels seus autors contemporanis. És evident que a casa hi ha hagut millors i pitjors escriptors, però deixar de parlar-ne pel simple fet de tenir-los a prop ens sembla una actitud incomprensible i que només destil·la la pròpia mediocritat.

 

Justament Josep Lozano és dels bons autors valencians en llengua catalana. Crim de Germania va inaugurar la revifalla de la novel·la històrica en la nostra llengua i va obtenir els premis de la crítica del País Valencià i el premi Serra d’Or. És una obra important per a entendre el conjunt de la literatura en català i és precursora d’altres autors que han conreat la novel·la i assaig divulgatiu històric amb èxit també al Principat, com Albert Bosch, Albert Salvadó o Jesús Mestre. La novel·la històrica s’ha convertit en una necessitat per a qualsevol literatura i en aquest sentit Lozano va iniciar una proposta, va oferir una via valenciana. La narrativa amb rerafons històric ha tingut des de llavors autors valencians notables com Josep Franco (L’últim roder); Rafael Arnal (La solsida) o Víctor Gómez Labrado (La guerra de quatre).

 

Els agermanats, l’avantguarda

Les Germanies van ser una resposta violenta de les classes subalternes urbanes contra la reforma de l’estat modern que s’havia iniciat durant el regnat de Ferran el Catòlic. És un moviment popular contra els sectors socials hegemònics (la burgesia comercial, l’oligarquia rendista i la noblesa) impulsat per classes menestrals, artesans, professionals i camperols. Els gremis volien mantenir el seu poder polític, continuar introduint representants entre els jurats ciutadans i defenien els Furs i els Costums del Regne de València. Exigien a més que els monarques juressin aquesta mena de constitució durant el primer any de mandat, tal i com Jaume I va establir amb la fundació del Regne.

 

Amb la mort de Ferran el Catòlic la monarquia espanyola intenta trencar aquest ordre. Carles I imposa un virrei foraster, no jura els Furs i la nova oligarquia actua sense tenir en compte el dret valencià. L’any 1519 els gremis funden la Junta dels tretze i es constitueixen en Germania per a defendre els seus interessos. Com que els gremis disposaven d’armament per a defendre’s dels pirates, aviat esclata una revolta armada que s’estén per tot el país, especialment per les principals ciutats com Xàtiva, Alzira, Algemesí, Carcaixent, Alcoi, Alacant, Sagunt, Castelló, Vila-reial o Oriola, entre moltes altres. Els agermanats guanyen diverses batalles, foragiten el virrei de València, conquisten Gandia i obtenen suports populars, tot apel·lant al poder reial que reconeixen. Encara que reclamen el suport de Carles I, amb qui intenten negociar, l’emperador ordena aixafar el moviment. L’any 1523 imposarà la virreina Germana de Foix, qui executa un centenar de persones relacionades amb la revolta. Amb la Germania neutralitzada, l’autoritarisme monàrquic es consolida al País Valencià.

 

La novel·la

Lozano narra els fets a través de diversos personatges entre els quals trobem els membres de la Junta dels tretze, el líder agermanat Vicent Peris, el virrei Diego Hurtado de Mendoza, dos moriscos, una prostituta acusada de bruixeria per la Inquisició, un mossèn sodomita o un il·luminat que ronda pels pobles de València arreplegant adeptes per revifar la causa agermanada. Per tant, és una novel·la coral amb estructura de mosaic: hi trobem testimonis, poemes, fitxes de personatges, dietaris i documents jurídics com interrogatoris.

 

Entre els moments més esplèndids trobem el capítol de La mort de Vicent Peris i especialment El dia de la sang. Aquest darrer relat és precisament una de les ampliacions que Lozano ha realitzat de l’obra. Segons explica l’autor, El dia de la sang va ser publicat per l’Ajuntament de Xàtiva com a relat uns mesos després de l’aparició de l’obra. Narra l’avenç de les tropes agermanades per terres valencianes i la retirada del virrei fins a Gandia on s’atrinxera durant uns dies. L’exèrcit dels nobles, anomenat els mascarats, s’alimenta de mercenaris, cavallers i infanteria morisca –la classe popular cristiana odiava la minoria islàmica perquè aquesta constituïa la base del poder dels nobles, els quals els oferien protecció a canvi de mantenir-los esclavitzats; per això els moriscos van lluitar al costat dels nobles. Els agermanats aconsegueixen una important victòria i el virrei ha de fugir a Dénia, des d’on prepararà el contracop.

 

Fa un parell d’anys Lozano va oferir-nos una novel·la històrica també força celebrada, titulada El mut de la Campana (Bromera), situada en la València barroca del segle XVII. És una gran notícia que ara es reediti Crim de Germania, un text que era gairebé impossible de trobar, com passa amb d’altres obres excel·lents de la literatura en català que es van exhaurir i que ara cap editorial té l’empenta de rescatar dels arxius.

 

 

La Vanguardia, Punt de lectura, 28/09/2005