Rodamotaires del món,
La setmana passada vam assolir unes quantes fites memorables. Per començar, dimarts vam passar dels 20.000 subscriptors. Dimecres va fer 12 anys que estem fent rodar mots. I dijous vam passar dels 500 seguidors al Twitter. Divendres no va passar res especial, què hi farem! No podem estar batent rècords cada dia. Amb això de l’enigma n’hem batut un altre, però, i és de participants: 212 respostes rebudes, 97 de les quals eren correctes.
D’aquesta participació i, sobretot, de l’allau de respostes correctes podem deduir que l’enigma plantejat no era gaire difÃcil. Els cinc mots que van rodar van ser oriol, aram, sulfurar, plumbi i ferreny. Com altres vegades, el repte consistia a descobrir quin era el tema de la setmana, quin mot no encaixava amb els altres quatre i per què. Aquà trobareu les bases completes del concurs.
Un cop d’ull a les etimologies d’aquests mots feia evident quin era el tema que els vinculava. Com ens deia Xavier Gil, de Barcelona: «Com es nota que estem a l’Any de la QuÃmica, eh?». Maria Girón, de Sant Esteve de Palautordera, rebla aquesta informació: «Aquest any, el 2011, és l’any internacional de la quÃmica. Coincideix amb el centenari de la Fundació de l’Associació Internacional de Societats QuÃmiques. També ara fa cent anys se li va otorgar el premi Nobel de QuÃmica a Marie Curie, el seu segon premi Nobel, ja que fou la primera persona a la qual se li concediren dos premis Nobel en dos camps diferents».
Una altra pista important —apuntada per Joan Bosch, d’Elna (Rosselló): «aquest tema s’adiu perfectament amb el regal»— era el premi que oferÃem: una subscripció d’un any a la revista Mètode de divulgació cientÃfica. Aprofitem l’avinentesa per recomanar-vos-la amb entusiasme i agrair al seu director, Martà DomÃnguez, la gentilesa a l’hora de gestionar aquest premi. De fet abusarem de la seva amabilitat i en lloc de concedir els tres premis anunciats en donarem quatre, vista la gentada que s’ha engrescat a participar i a resoldre l’enigma.
Anem per feina. El primer premi se l’enduia qui ens fes arribar la primera resposta correcta. Això va passar dimecres a les 9:18, quan encara faltaven dos mots per enviar. La majoria de participants van ser més prudents i van decidir esperar a divendres, amb els cinc mots sobre la taula. Però Noa Bas i Costa, de Xà bia (la Marina Alta), té el mèrit d’haver descobert de què anava la cosa només amb tres paraules… perquè la sospitosa de no encaixar amb les altres s’havia enviat, efectivament, dimecres:
A risc de resultar una precipitada, em dóna la impressió que he trobat el tema d’aquesta setmana: paraules amb etimologia basada en la taula periòdica, és a dir, elements quÃmics. I la paraula que no encaixa amb les altres podria ser la d’avui, sulfurar.
   Dilluns i dimarts els mots tenien l’origen en metalls de transició (oriol, a partir d’or i aram, a partir de coure), mentre que el mot de dimecres, sulfurar, té l’origen en el sofre, que no és un metall.
Bona intuïció! Ja tenim doncs la primera guanyadora de la setmana. Hem de dir que l’Albert Dalmau, de Calonge (Baix Empordà ), va ser el primer a veure que els mots tenien a veure amb els metalls (abans que la Noa i tot), però deia que el que no hi encaixava era l’aram. I què en fem, del sofre que s’amaga rere sulfurar? Ruben, «de ben a prop d’Oriola», al Baix Segura (parlant de l’oriol que apareix al seu escut), també troba que el nexe comú és que els mots «fan referència a elements de la taula periòdica», però en descarta l’oriol perquè és una au. Molts altres subscriptors han abonat aquesta hipòtesi, sense fixar-se prou que si en diem or-iol és perquè és de color daurat… que ve d’or (recordeu l’etimologia: «del llatà aureolus, ‘de color d’or’, derivat d’aurum, ‘or’».]
Dimecres mateix uns quants subscriptors sagaços també van encertar el tema i el mot que no encaixava: Maria Bazin, d’Esplugues de Llobregat; Cathy Sweeney, de Calvià (Mallorca); Geda Gurà Dasca, de Valls, i Daniel Bosch Queralt. Dijous (quan ja havÃem afegit plumbi a la llista de mots) s’hi van engrescar una dotzena més i divendres tota la resta fins a 97. No els podem esmentar tots aquÃ, com hem fet altres vegades, que no acabarÃem mai. L’enhorabona a tots.
A banda dels que han descartat l’oriol perquè era l’únic ocell, alguns s’han inclinat per considerar que el mot intrús era aram per diversos motius, entre els quals el més popular ha estat dir que en l’etimologia de l’aram hi apareix el bronze i el bronze no és un element quÃmic sinó un aliatge. Correcte, però fixeu-vos que també deia: «…derivat del llatà aes, aeris, ‘coure, bronze’». Potser els llatins no eren gaire rigorosos amb això de fer servir un mateix mot per designar dues coses diferents, però el cas és que en l’etimologia de l’aram també s’hi amaga el coure.
Adela Centelles, de Matadepera, diu: «Totes les paraules d’aquesta setmana estan relacionades amb un mineral, però aram és l’única que representa exactament el significat del qual deriva». SÃ, és evident que aram = coure, però quin seria el tema? Sempre hi ha un mot que «és l’únic que…» (algú ens ha dit: «oriol és l’únic que té os»!, sÃ, i aram és l’únic que comença amb a i té quatre lletres), però hem de fixar-nos sobretot en allò que tenen en comú els altres mots.
Una altra resposta que donem per bona és la que proposa Oriol Garcia Codina, barcelonà resident a Girona: «A més a més, l’element de la taula periòdica del qual deriva sulfurar és l’únic dels cinc que se simbolitza amb una sola lletra (S), mentre que els altres en requereixen dues (Au, Pb, Cu i Fe)», tesi que subscriuen també Miquel Saumell, de Barcelona, i Anna Salvador i Junyent, de Sabadell.
Elisabet Pérez Cabré, de Terrassa, proposa jugar amb les vocals: «Podria ser que el tema de la setmana fossin paraules amb dues vocals iguals, ja que hi ha hagut mots amb dues as (aram), amb es (ferreny), amb os (oriol) i amb us (sulfurar). Faltaria un mot amb is, i per tant el mot que no s’ajusta a aquest tema és plumbi».
Però els més juganers són Francesc Borrell, de Blanes (la Selva), i sobretot Albert Trèmols, de Girona, que juguen amb les valències dels elements que s’amaguen a les etimologies:
El tema són mots derivats d’elements quÃmics. I el mot que no encaixa és oriol perquè és l’únic que no té tantes vocals com valències del seu element quÃmic derivat:
  ferreny (2 vocals) = ferro té 2 valències (2, 3)
  plumbi (2 vocals) = plom té 2 valències (2, 4)
  sulfurar (3 vocals) = sofre té 3 valències (2, 4, 6)
  aram (2 vocals) = coure té 2 valències (1, 2)
  oriol (3 vocals) ≠or té 2 valències (1, 3)
Què us sembla si donem a l’Albert el premi a la resposta més original? Si algú es vol dedicar a investigar tot això de les valències dels elements, pot fer-ho aquÃ.
HaurÃem volgut esmentar altres respostes curioses o interessants, però no acabarÃem mai. Sapigueu que les hem llegides totes amb molt d’interès.
Encara tenim dues subscripcions més a Mètode per sortejar entre la resta d’encertants. HavÃem dit que en sortejarÃem una, però ho ampliem a dues: tot sigui per divulgar la ciència i multiplicar per 2 la probabilitat que us toqui. Molt disputat és aquest sorteig, entre tanta gentada! Hem preguntat a una veïna que digués un número entre l’1 i el 212 i ens ha dit 160. La resposta número 160 no era correcta, de manera que hem agafat les respostes correctes immediatament anterior i posterior al 160 i els guanyadors han estat Montserrat Nayach, de Tremp (Pallars Jussà ), i Albert Cañellas i Pagès, de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat).
Felicitats als guanyadors i moltes grà cies a tothom per pensar, escriure i participar.
Que passeu un bon any de la quÃmica i fins al proper concurs!
Jordi Palou
El Montmell (Baix Penedès), 7 / març / 2011
Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2011/?w=09
Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-marc-2011-bases/
Revista Mètode
http://www.metode.cat
Cada dia un mot
http://www.rodamots.cat
Comentaris recents
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüÃstic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-LluÃs LluÃs que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...
de trascantó
Diu @rodamots que de trascantó Ã...
anants i vinents
Són coses diferents; anades i vingudes són 'pass...