Rodamotaires del món,

Tot i que l’enigma que vam plantejar la setmana passada era prou senzill, les respostes correctes es van fer esperar. Els cinc mots enviats els trobareu aquí (bulímia, xirucaire, tossal, amagatall, escorxaire). Com en altres ocasions, es tractava de descobrir quin dels cinc mots no encaixava amb els altres quatre i per què. I, de passada, quin era el tema ocult de la setmana. Vegeu aquí les bases completes del concurs.

La primera resposta correcta a l’enigma plantejat la vam rebre divendres 16 a les 7:51 del matí… Ja és ben curiós, eh, perquè altres vegades hem rebut respostes correctes abans que s’acabés la setmana, fins i tot, en algun cas de sagacitat exacerbada, abans que s’enviés el mot intrús. I aquest cop el mot intrús de la setmana l’havíem enviat dilluns! O sigui que des de dimarts o dimecres mateix, qui volgués arriscar-s’hi, ja podia endevinar el tema. Alguns ho van fer… però les respostes correctes es van fer pregar fins divendres al matí, ja amb tots cinc mots damunt la taula.

Així, doncs, el mot sobrer era bulímia. Tot i que l’etimologia (del grec boûs, ‘bou’, i limós, ‘fam’) ja insinuava per on aniria la cosa. Si a bulímia s’hi amaga un bou… què no amagaran els altres mots de la setmana? Pere Massana, ben matiner ell, ens va fer arribar aquest lacònic missatge des de Sant Andreu (Barcelona):

La paraula que no encaixa és bulímia. Totes les altres inclouen un nom d’animal: xirucaire (ruc), tossal (ós), amagatall (gat) i escorxaire (xai).

Encara més, en tres d’aquests casos l’animal en qüestió pot ser femella: xirucaire, tossal, amagatall.

De les 35 respostes rebudes, només dues han estat correctes (l’altra guanyadora és Joana Roch Izard, de Barcelona), o sigui que no cal que fem cap sorteig entre els guanyadors: menys feina! Aquí tots els que l’encerten tenen premi.

Queden descartades, doncs, totes les respostes que creien que el tema de la setmana girava entorn del món de la muntanya, l’excursionisme, la natura, etc. No hi ha dubte que aquesta ha estat la resposta més popular (molts ex·xirucaires entre els participants, eh). Hem de de fer constar que hi havia una altra resposta que podríem considerar correcta, apuntada per Romana Martínez, de Godella (Horta Nord) i Carles Lluch, de Benicarló (Baix Maestrat): tots els mots tenen quatre síl·labes llevat de tossal. Sí que és cert… però no us sembla una mica massa fàcil? Posats a fer, també podríem dir que tots comencen o acaben amb vocal llevat de tossal. O que tots tenen dues o més vocals diferents llevat d’amagatall, que només en té una…

D’altres s’han estimat més fixar-se en les etimologies. Carlos Arnal Falset (Barcelona) i Amalia Duch (Mèxic/Barcelona) opinaven que el tema era “mots d’arrel no llatina”: amagatall i tossal són d’origen preromà, bulímia és grec i xirucaire és derivat d’una marca comercial. El dissident, doncs, seria escorxaire, que sí que prové directament del llatí. Una altra teoria girava entorn de “mots d’arrel antiga”: el mot espuri, doncs, seria xirucaire. És clar que els romans no anaven amb xiruques, tot i que alguna excavació encara per fer podria demostrar-nos el contrari. Els etimòlegs apuntats a aquesta causa han estat Àngel Berna (Burjassot), Jordi Sueiro i Bal (Vilafranca del Penedès) i una Núria sense cognom que no queda clar des d’on ens escriu.

I una altra possibilitat que ha estat tinguda en compte per un parell de subscriptors (Francesc Xavier Gil i Aysa, de Barcelona, i Dolors Marco Fortuny, de Pratdip, Baix Camp) és la dels “mots-maleta”, i en això s’acostaven força a la solució: llevat de bulímia, tots es poden descompondre en dues paraules: tos-sal, xiruca-aire, amaga-tall (i encara: amagat-all, o ama-gat-all, o a-mag-atall), escorxa-aire.

Pel que fa a la tria de la resposta més original, el jurat, compost unipersonalment per la cantant Eva Dénia, de Gandia, ha tingut l’amabilitat de fer-nos arribar el veredicte següent:

M’ha costat una miqueta decidir quina és la resposta més original. M’ha fet gràcia el que diu que la paraula que sobra és xirucaire perquè “no existeix”, i a continuació s’alegra que la llengua evolucione [Francesc Xavier Gil i Aysa, de Barcelona]. També mereix una menció la lectora [Maria Guasp, d’Alaquàs] que ha volgut veure la mà negra dels Estats Units en la definició de la paraula bulímia. Molt freudià. L’amic del Vedat de Torrent [Vicent Font] m’ha deixat bocabadada, amb el seu estil críptic i sintètic. El premi, tanmateix, seria per al concursant 32. Estic totalment d’acord amb ell quan rebutja el mot escorxaire perquè “no s’escorxen animals anant d’excursió”. I quanta raó té: jo també he sentit anant d’excursió “aquest tipus de fam diabòlica”.

L’autora d’aquesta resposta és Maria Serrano, de Barcelona:

El tema de la setmana: EXCURSIONISME
El mot que no hi encaixa: ESCORXAIRE
Doncs jo no l’encaixo en el món de l’excursionisme, perquè un escorxaire no té feina a la muntanya, no s’escorxen animals anant d’excursió.
En canvi bulímia sí l’encaixo, perquè a mi anant d’excursió m’ha agafat diverses vegades aquest tipus de fam diabòlica.
També encaixo xirucaire, podríem dir que classifica “despectivament” algú que va d’excursió de manera matussera.
La paraula tossal té una relació molt directa amb la muntanya.
El mateix li passa a la paraula amagatall, la muntanya n’està plena.

Com havíem anunciat, els guanyadors rebran properament a casa seva un exemplar de Els refranys i les frases fetes de ‘Parlant en plata’, de Carles Marín, gentilesa d’Editorial Moll. Si algun xirucaire desvagat s’ha quedat amb les ganes de tenir-lo, aquí trobareu una altra oportunitat per embutxacar-vos-el.

Això és tot, doncs, de moment. Gràcies de nou a tothom per seguir-nos la veta i especialment als que heu participat en el concurs.

Jordi Palou
coordinador de ‘Cada dia un mot’
el Montmell (Baix Penedès), 18 de novembre del 2007

Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2007/?w=46

Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-novembre-2007-bases/

Cada dia un mot
http://rodamots.cat/