IX concurs ‘Cada dia un mot’

Especial X aniversari de RodaMots (1999-2009)

Rodamotaires del món,

La setmana passada vam enviar cinc fruits que trobareu aquí (cirera, llimona, mandarina, avellana i ametlla). Com ja vam dir, el repte consistia a descobrir quin dels cinc mots no encaixava amb els altres i per què. Aquí trobareu les bases completes del concurs, que molts dels que hi participen mai no llegeixen perquè sempre demanem que els que respongueu ens digueu d’on sou i molts us n’oblideu.

Que la cosa girava entorn de fruits és prou evident. Dimecres vam rebre un munt de missatges dient que el tema eren cítrics i que el que no hi encaixava era evidentment la cirera de dilluns. Amb l’avellana de dijous, nova tongada de missatges canviant d’opinió: ara el tema de la setmana eren fruits carnosos i el que hi sobrava era l’avellana, fruit sec. Però divendres va arribar l’ametlla i va desmuntar també aquesta hipòtesi.

L’avellana també va aixafar la guitarra dels qui creien (com ara Guillem Perarnau Llobet, de Sabadell), que el tema eren fruits que apareixen a Els fruits saborosos, de Josep Carner (atribuint-nos una voluntat subreptícia d’homenatjar l’autor en el 125è aniversari del seu naixement: res més lluny de la nostra intenció, que no en sabíem res). Efectivament, la cirera («mil boques a tot riure, l’esclat de les cireres»), la llimona («i riu, pensant com té la sobirana ciència | d’anâ vessant en l’aigua suc de llimona i mel») i l’ametlla («oh ametlles gracioses, oh ametlles regalades, | qui amagueu les blancors una mica arrugades | en vostres grans velluts suaus i fredolics») són fruits saborosos, però la mandarina i l’avellana no.

Ja ens agrada la poesia, però la cosa era molt més senzilla. La primera resposta correcta ens va arribar dimecres al matí. Cathy Sweeney, irlandesa acasada a Calvià (Mallorca), ens enviava aquest missatge:

Tema de la setmana: fruites que s’han de pelar per menjar-les
El que no encaixa: cirera, perquè no cal pelar-la per menjar-la
Potser el mot de demà em farà canviar d’idea…

Els mots que faltaven per enviar (avellana i ametlla) no li van fer canviar d’idea, ben al contrari: 39 subscriptors més van subscriure la hipòtesi de les fruites que es pelen. Tot un rècord de respostes correctes! Però havíem dit que aquesta vegada, en lloc de tres guanyadors com en altres ocasions, en proclamaríem cinc: les dues primeres respostes correctes rebudes (i la segona ens la va enviar Joan Antoni Cerdà, de Biar, l’Alcoià, divendres a les 2:21 de la matinada: et vas quedar despert a l’espera de rebre l’últim mot de la setmana?), dos més que sortejaríem entre totes les altres respostes correctes i un cinquè a la resposta més original.

Volem remarcar l’alta participació: hem rebut un total de 125 missatges, rècord absolut en qualsevol concurs de ‘Cada dia un mot’! Quina feinada.

Vuit subscriptors aposten per una explicació alternativa, una mica més recargolada però igualment plausible: fixant-se en les etimologies dels cinc fruits, arriben a la conclusió que en les respectives llengües d’origen la paraula que les designava (el grec kerásion, el persa limun, el llatí abellana i el grec amygdále) al·ludia originalment a la fruita; l’única excepció seria la mandarina, que fa el salt de designar originalment un funcionari xinès a una fruita del mateix país, tot per la semblança del color entre els vestits dels mandarins i la pell de la fruita que acabaria rebent el nom de mandarina. Coral Romà, de Barcelona, comenta: «S’hi podria afegir que passar de funcionari a cítric potser no sembla darwinianament un gran progrés, però si més no jo m’estimo molt més que s’importessin les dolces mandarines de la Xina que no pas encara més funcionaris». No hi podríem estar més d’acord.

Parlant de Darwin, enguany que n’és l’any, i pel que fa a les explicacions científiques, algunes de molt interessants i plenament autoritzades (només cal veure on treballen alguns dels remitents: al Departament de Fisiologia Vegetal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona o bé a la Unitat de Plantes del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València), volem aclarir que els concursos s’adrecen a un públic general i que, per tant, els arguments científics només hi poden ser presos en compte en la mesura que siguin coneixements dels que podem considerar generals. Això estalviaria d’entrar en mesocarpis, papallones pol·linitzadores, flors hermafrodites i altres arguments semblants. Agraïm i admirem molt els vostres coneixements, però entendreu que per correctes que puguin ser no podem tenir-los en compte perquè d’una banda no arribem a tant i de l’altra la resta de subscriptors podrien tenir la impressió que els estem tractant d’ignorants o que aquests enigmes només s’adrecen a especialistes.

Tornant a les respostes etimològiques (que també són una mica científiques, però no tant: almenys les etimologies constaven clarament als mots enviats durant la setmana), les hem donades per bones i hem afegit els subscriptors que s’hi han adherit als que havien optat per la manera de desclofollar els fruits. Tot plegat hem rifat dos exemplars més del premi entre totes aquestes respostes i els afortunats han estat Ricard González Tambo, de Sant Martí (Barcelona), i Noemí López, de Sant Quirze del Vallès.

I ara, la resposta més original. Que sempre costa de triar! La d’aquesta vegada, però, és exactíssima, i se l’enduu amb tots els honors Martí Boleda Montpart, de Cerdanyola del Vallès, que ens enviava aquest missatge:

El tema de la setmana és fruits comestibles. El mot que no encaixa amb els altres quatre és mandarina, ja que, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Cirera, Llimona, Avellana i Ametlla són cognoms presents en la població catalana. En canvi, no hi ha cap persona a Catalunya que tingui el cognom Mandarina.

Ben trobat! Ara que es poden canviar els cognoms, ves que a algú no se li acudeixi adoptar-lo i passar a dir-se Martí Mandarina, per dir alguna cosa. Voldríem fer esment de les tres respostes finalistes en la modalitat d’originalitat: la de Núria Molinos Canals, de Barcelona, que sosté que tots els fruits de la setmana apareixen en títols de llibres catalans (El temps de les cireres, de Montserrat Roig, Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies, Un petó de mandarina, d’Eulàlia Canal, i A les minúscules avellanes, de Guerau de Liost), llevat d’ametlla (ep! I El tacte de l’ametlla, de Cèlia Sánchez-Mústich, premi Mercè Rodoreda 1999? I la immortal Avaluació i possible millora de la tecnologia actual d’emmagatzematge de l’ametlla?).

Joan Ferrarons i Llagostera, també de Barcelona però acasat a Berlín, diu que «El mot que no encaixa és ametlla, perquè és l’únic de tots que no té forma masculina»:

• De cirera se’n pot fer cirer, que és el nom que a casa meva sempre s’ha donat a l’arbre que dóna cireres, acceptat per l’IEC.

• De llimona se’n fa llimó, que és el marit de la llimona, acceptat per l’IEC.

• De mandarina se’n fa mandarí, funcionari de la Xina imperial i dialecte del xinès.

• Per acabar, el més complicat: avellana. Però l’etimologia ens donava una pista: és un gentilici llatí que ha anat evolucionant (que significaria, en origen, natural d’Abel·la). En tot cas l’Alcover-Moll ens recull Avellà informant que és un cognom.

Jesús Bernat Agut, d’Almassora (la Plana Alta), després de donar-hi unes quantes voltes es fixa en els arbres com a element diferenciador: «Ens queda, doncs, pensar en l’arbreria i comprovar que tots es formen amb el sufix -er (cirerER, llimonER, avellanER, ametllER), mentre que la mandarina es quedà sense -na i esdevé MANDARÍ. Paraula de llaurador citrícola». No dubtem de la teva paraula, puix efectivament de l’arbre que fa mandarines se’n diu mandarí… però també se’n pot dir mandariner, que diríem que és la forma més corrent.

Per ordre d’arribada de la seva resposta, els altres encertants han estat Ignasi Mora i Melció (Girona), Stephanie Sweet (anglesa acasada a Barcelona, que especifica correctíssimament que «la cirera no és peladissa»), Maria Sabé (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental), Ramon Faura i Pedrals (Collbató, Baix Llobregat), Francesc Xavier Gil i Aysa (Barcelona), Montse Urpinell (el Pla del Penedès), M. Àngels Sesé Cucurull, Mònica Estruch (Terrassa), Eduard Rofes (Vila-seca, Tarragonès), Laura Vecina Reig (Ontinyent, la Vall d’Albaida), Carme Prats (Barcelona), Albert Dalmau (Calonge, Baix Empordà), Vicenç Altimira Gorga (Granollers), Núria Serra Alsina, Glòria Miranda Rius (Terrassa), Rosa Junyent i Guillamet (la Roca del Vallès), una Reme que no ens dóna més dades, Alicia M. Sanchis (Nules, Plana Baixa), M. Carmen Revert Ribera (Ontinyent, la Vall d’Albaida), Coral Romà (Barcelona), Empar Méndez (Girona), Josep Marbà i Barbeta (Molins de Rei), Anna Coll-Vinent Noguera (Premià de Mar, Maresme), Antoni Alzaga Reig (Barcelona), Anna Arruego (Sabadell), Joan Mengual Cirac (Reus), Montserrat Domingo i Caballol (Santa Margarida de Montbui, Anoia), Jordi Mur (Sant Boi de Llobregat/Londres), Noemí Marín Cucala (Sant Mateu, Baix Maestrat), Ramon Sales (Barcelona), Arnau Millà Benseny, Elena Bosch i Girona (Vilanova i la Geltrú, Garraf), Naila Rami Oms (a Alemanya), Yolanda Alonso García (Terrassa), Pilar Gispert-Sauch Viader (Barcelona), Serge Mainville (Mont-real, Quebec), Pau Cardoner (Valldoreix, Sant Cugat), Antoni Tudurí Gibeli (Maó, Menorca), Lídia sense cognoms (Barcelona), Dolors Sans Serra (Barcelona), Francesc Amat Lluch (Sant Boi de Llobregat), Teresa Català (Badalona), Marc Escoda Estelrich (Barcelona) i Emma Kestelboim (argentina acasada a Barcelona).

Felicitats per haver-ho encertat i moltes gràcies a tots per la vostra participació i els vostres missatges, que malauradament no podem respondre individualment.

Com havíem anunciat, els guanyadors rebran properament a casa seva un exemplar del llibre RodaMots: deu anys fent ‘Cada dia un mot’, gentilesa d’Editorial Empúries, signats pels seus autors. El llibre l’hem publicat justament per celebrar els deu anys que duem a internet.

Atenció, però: els qui vulgueu el llibre i no us hagi tocat, sapigueu que ja és a les llibreries i només costa 15 euros de no res!

Gràcies de nou a tothom i fins al proper concurs!

Jordi Palou
Fruiter en cap de ‘Cada dia un mot’
El Montmell (Baix Penedès), 23 / març / 2009

Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2009/?w=12

Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-marc-2009-bases/

RodaMots, 10 anys: el llibre
http://rodamots.cat/escreix/rodamots-10-anys-15-000-subscriptors-un-llibre/

Cada dia un mot
http://rodamots.cat/