Pura Soler Mezquita, de Vilassar de Dalt (Maresme), diu: «No recordo on vaig llegir un dia que déna venia de la reducció de Déu nat. I aixà ho vaig retenir en la meva memòria.»
I Pau Marqués, d’Alfara del Patriarca (Horta Nord), en dóna una altra versió: «Jo he escoltat i dit també l’expressió ‘me cague en dena/deina’; aquest ‘deina’, per a mi, seria una metà tesi del topònim Dénia. També és comú, doncs, dir ‘me cague en Dénia’. Si anem a Dénia (Marina Alta) podrem escoltar l’expressió completa: ‘Me cague en Dénia mora!’»
Torneu a me caso en déna!

Comentaris recents
brufar
Brufar les pecces (en el joc de dames) : soplar...
xau-xau
https://rodamots.cat/xano-xano/...
conèixer-s’hi
Podem dir "Es coneix que és cansada" pel castellÃ...
malapler
de mal plaer, amb disgust, de mala gana; desplaer ...
malagradós -osa
No m'aclareixo amb aquest diccionari... Que vol d...