Gerro
Part defora llisquen enfilalls de raïm
—al·legoria d’un vi que ningú no recollirà—,
llimones, signes efímers, un gest:
fràgil cal·ligrafia que rosega el fang.
La seva forma enclou el temps,
el buit pregon que li dóna sentit
i perfà la forma mateixa, l’espai.
Com ales d’insecte s’abrusen les hores,
els records percacen el silenci:
mira d’aprehendre la peça,
la pols i les cendres del mur, l’intangible fil
del pensament, l’indret on habita el poema
—aquest inexpressable no-res.
Antoni Clapés, «Gerro», dins Llavors abandonaries Greifswald (2001), reproduït a Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià (Barcelona: Viena, 2012)
Comentaris recents
tant li fa naps com cols
També hi ha l'expressió "que si naps, que si col...
en ser negre, botifarra
Això del pintor aquell que està començant un qu...
en ser negre, botifarra
"En ser negre, botifarra" veig que seria l'equival...
blanc i negre
Vos ha faltat blanquet, que és u...
blanc i negre
Segons el Diccionari normatiu valencià: ...