Gerro
Part defora llisquen enfilalls de raïm
—al·legoria d’un vi que ningú no recollirà—,
llimones, signes efímers, un gest:
fràgil cal·ligrafia que rosega el fang.
La seva forma enclou el temps,
el buit pregon que li dóna sentit
i perfà la forma mateixa, l’espai.
Com ales d’insecte s’abrusen les hores,
els records percacen el silenci:
mira d’aprehendre la peça,
la pols i les cendres del mur, l’intangible fil
del pensament, l’indret on habita el poema
—aquest inexpressable no-res.
Antoni Clapés, «Gerro», dins Llavors abandonaries Greifswald (2001), reproduït a Paraula encesa. Antologia de poesia catalana dels últims cent anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià (Barcelona: Viena, 2012)
Comentaris recents
paret seca
Quan en un àpat tarden a servir el beure (sobreto...
paret seca
A Llampaies, a l'Alt Empordà, fer paret s...
barri
A Viladecans també!!...
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...