Joan A. Oriol Dauder, Joan Oriol i Giralt
És la referència a idees, situacions, persones, obres, etc. suggerides, no dites de forma explícita. Cal notar la relació entre allò que es diu i la noció a la qual es fa referència i que se suposa coneguda. Si no fos així, la intenció de l’autor no es comprendria, la figura no tindria transparència i el lector/oient no copsaria el sentit de l’expressió. Si per la seva forma les al·lusions poden ser metafòriques, metonímiques, sinecdòquiques, etc., pel seu contingut són històriques, mitològiques, relatives als costums, literàries, etc. L’al·lusió ha estat utilitzada, durant molt de temps, per mitjà de la perífrasi. Poden originar al·lusió l’equívoc, el joc de mots, la hipèrbole, la paròdia i l’anacronisme. Altrament, són formes d’al·lusió l’eufemisme, la reticència, l’èmfasi, la lítote, la ironia i la forma breu de l’exemplum. Finalment, l’al·lusió es troba també sovint en la comèdia, la sàtira i, sobretot, la faula, on el món animal és una imatge viva de la societat humana.
Un exemple d’al·lusió literària el trobem en el poema «Vaca suïssa», de Pere Quart, en què es fa referència al poema de Joan Maragall «La vaca cega»:
Temps era temps hi hagué una vaca cega:
Jo sóc la vaca de la mala llet!
Diccionari de figures retòriques i altres recursos expressius
(Barcelona: Llibres de l’Índex, 1995), pàg. 21
Cinc al·lusions a CD1M · Cinc al·lusions poètiques
Comentaris recents
missal
L'oremus és la veta que fa la funció de punt de ...
escolà -ana
L'escolà d'amén em fa venir cap aquí i veig que...
ser un escolà d’amén
Efectivament, Eugeni S. Reig, a l'entrada ...
ser un escolà d’amén
Com a curiositat només: La frase que he rebut ...
tenir el fetge gros
El pare, en Louis, per a una cosa extraordinaria f...