escot m

Definició

Part que toca pagar a cadascuna de dues o més persones que han fet una despesa en comú.

Que cadascú pague el seu escot.
«A escot, no hi ha res car»: vol dir que una cosa a la qual contribueixen tots, no resulta difícil (Massalcoreig).

Etimologia

Del francès antic escot, mateix significat, i aquest, del germànic fràncic skot, ‘contribució monetària’.

Usos

  • Angèlica innocent al seu racó dorm allunyada dels sorolls del món. Els quatre uniformats ja han esgotat els minuts de descans concedits per l’empresa i s’alcen, paguen el seu escot, i surten a reprendre l’exercici de la professió. A la placeta de Santa Úrsula, la màrtir verge, els esperava una plugeta fina.
       «Merda», diu el Taciturn. «¡No hem agafat els impermeables!»

    Joan F. Mira, Els treballs perduts (València: Tres i Quatre, 1989), pàg. 171

Tema de la setmana

Els treballs perduts, de Joan F. Mira

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ambladuracaure de tos