esconillar-se v

Definició

Fugir, generalment de por, i amagar-se sobtadament.
   En sentir la policia, els lladres s’esconillaren carrer enllà.

Etimologia

De conill, del llatí cuniculus, mateix significat, probablement d’origen ibèric en llatí.

Usos

  • Poc després, quan van arribar els altres, el Perutxo va confirmar-los la bona notícia: el Tura era viu i rondava pel feixanc. I ben viu, no semblava pas que s’hagués trencat cap os en la caiguda.
       —L’he vist ben bé —no es cansava de repetir assenyalant cap baix—. Estava plantat vora d’aquella alzina, just a la ratlla de l’ombra. De seguida s’ha sentit lladrar el gos i llavors ell s’ha esconillat cap al peu de la penya.

    Pep Coll, El salvatge dels Pirineus (Barcelona: Edicions 62, 2005)

Tema de la setmana

mots relacionats amb els conills

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

l'alegria del conillporuc -uga