Definició
Fugir, generalment de por, i amagar-se sobtadament.
En sentir la policia, els lladres s’esconillaren carrer enllà.
Etimologia
De conill, del llatí cuniculus, mateix significat, probablement d’origen ibèric en llatí.
Usos
Poc després, quan van arribar els altres, el Perutxo va confirmar-los la bona notícia: el Tura era viu i rondava pel feixanc. I ben viu, no semblava pas que s’hagués trencat cap os en la caiguda.
El salvatge dels Pirineus (Barcelona: Edicions 62, 2005)
—L’he vist ben bé —no es cansava de repetir assenyalant cap baix—. Estava plantat vora d’aquella alzina, just a la ratlla de l’ombra. De seguida s’ha sentit lladrar el gos i llavors ell s’ha esconillat cap al peu de la penya.
Tema de la setmana
mots relacionats amb els conills